Las tres leyes de ffice:smarttags" />la Puteormodinámica³

1ª ley de la puteormodinámica:

"la mala leche no se crea ni se destruye, solo se transforma"

Aquest principi ens enuncia allò que inconscientment ja sabíem: que la mala llet no pot volatilitzar-se i desaparèixer del mapa sens més (tal com fa servidor cada cop que a casa toca fregar els plats). No, amics, la mala llet només pot ser processada per l'organisme i transformada per aquest (en una úlcera, en hipertensió, en un gra als genitals...) o com a molt, en última instància, transmesa d'un individu a l'altre.

És per això que, si volem treure'ns la mala òstia que portem a sobre, ja podem oblidar-nos de la típica frase "me'n vaig a dormir una estoneta aviam si se'm passa" (perquè així l'únic que aconseguirem serà mantenir-la dins nostre i acabarem desenvolupant una fantàstiques hemorroides que ens tindran una temporadeta allunyats de la bicicleta). 

El millor que podem fer en aquests casos doncs i, de fet, l'única sortida raonable que tenim si no volem posar en un seriós compromís la nostra preciada salut, és transmetre aquesta mala llet a algú altre...  que per alguna cosa no estem sols al món...

Com fer-ho? Bé, això pertoca a cadascú determinar-ho. No obstant, perquè us en feu una idea, la meva opció a l'hora de fer-ho és adoptar una actitud que jo anomeno P.C.P. o Pauta-de-Conducta-Pseudo~amelinesca (Uséase: Com l'Amelie Poulain, però en "versió fill de puta").

Incloc uns links a la pàgina web d'una prestigiosa universitat (amb la que aquest blog ha signat un conveni de col·laboració) que il·lustren aquest tipus de comportament i us en facilitaran la comprensió: Senzill exemple 1, Senzill exemple 2, Senzill exemple 3.

2ª ley de la puteormodinámica:

"La mala leche disponible para el puteo útil en un sistema en funcionamiento tiende a decrecer, aunque la mala leche total permanece constante".

Aquesta llei, que pot formular-se de diferents maneres i, a primera vista, sembla difícil d'entendre, enuncia que per molta mala llet que alberguem al nostre interior només podrem utilitzar una part d'aquesta a l'hora de realitzar "puteig útil". El rendiment d'un procés transmisor de mala llet, per tant, és limitat i mai arribarà a ser del 100%; és a dir: mai podrem curar-nos en salut i quedar-nos a gust transmetent als nostres congèneres tota la mala llet que portem a sobre d'una sola tacada .

D'entrada aquesta perspectiva pot semblar desesperançadora, però, com tot en la vinya del Senyor, si som capaços d'aturar-nos i observar amb deteniment la Mare Natura, ella ens proporciona un meravellós exemple de com treure el màxim profit d'un procés:

En els nostres organismes, la glucòlisi (la degradació de la mol·lècula de glucosa en compostos més simples per extreure'n l'energia) no es realitza en un sol pas, ja que de ser així s'alliberaria molta més energia que la que podria emmagatzemar-se de forma efectiva (seria com intentar carregar el Zippo directament del surtidor de la benzinera). El que fa la cèl·lula, en canvi, és dividir el procés global en etapes: "ara et degrado una mica, ara una miqueta més, i pum! Ni te n'has adonat i t'has convertit en 6 H₂O+ 6 CO₂ mentre jo m'he quedat amb uns N1-(5-Phospho-D-ribosyl)-ATP’s chachis!

Què en podem aprendre de tot això⁴? Doncs que la millor manera de treure’s de sobre eficaçment la mala llet és dosificant-la. El millor mètode és destil·lar-la i anar-la traspuant poquet a poquet per tots els porus, repartint-la així al personal en còmodes plaços (sense entrada) al llarg del dia.

A fi d'augmentar la percepció del concepte, encara que us emplaço a deixar volar la vostra imaginació en l'aplicació de la teoria, presentaré també uns exercicis pràctics creats pels meus col·legues universitaris sobre com dosificar la mala baba i així augmer-ne l'efectivitat: Exercici pràctic 1, Exercici pràctic 2, Cas d'aplicació real 

3ª ley de la puteormodinámica:

"No se puede llegar al cero absoluto mediante una serie finita de puteos"

Aquesta llei ens parla del zero absolut que (apart de ser la qualificació que obtindré en els exàmens de juny com segueixi dedicant-me a escriure estupideses enlloc de posar-me a estudiar en serio) és un concepte ideat per a definir aquell punt en que no existeix dins nostre ni un àpex, ni un bri, ni un "solo la puntita" de mala llet. Un estat de serena tranquil·litat al que molts anomenaven el Nirvanna fins que el cantant va decidir fer bricolatge al seu encèfal amb un Colt del calibre 45, demostrant així que, pau interior, el que es diria pau interior, molta no en tenia...

La tercera llei enuncia que el zero absolut és un concepte ideal, es tracta d'un estat abstracte al qual, per molt que putegem el personal, mai podrem arribar perquè sempre quedarà dins nostre un remament de mala llet, tal com els posos del cafè o com la goteta McGyver que, per més que facis "el molinete" amb el rabo per eixugar-te, sempre acaba aconseguint groguejar-te els calçotets.  

Conclusions de l'estudi:

D'aquest acurat anàlisi del panorama malalletístic podem extreure'n diverses conclusions:

De la primera llei podem concloure que la única manera d'expulsar la mala llet és transmetre-la a algú altre.

De la segona llei podem concloure que la manera més eficient de fer-ho és administrant-la gradualment.

De la tercera llei primerament podríem concloure que "hay que joderse" perquè enuncia clarament que mai podrem arribar al zero absolut. Però seria un greu error no veure més enllà d'aquesta premisa.

En la història del desenvolupament espiritual diverses filosofies, de les quals el màxim exponent n'és el budisme, ens diuen que no hem de caure en l'error de perseguir la il·luminació de manera obsessiva. L'important no és apressar-se malaltissament per arribar a una meta, sinó aturar-se pel camí a olorar les flors. Aplicant aquesta mil·lenària saviesa oriental al present estudi, podem concloure que l'important en la vida no és arribar a la meta, sinó aturar-se pel camí...  

...a orinar sobre les flors.