~ 1900 ~ffice
ffice" />
J. Vilaplana era un feliç operari que treballava de sol a sol a la magnífica factoria dels germans Rosselló, en les millors condicions d’higiene i amb un salari envejable.
J. Vilaplana, de fet, portava una vida exemplar des del dia en que va néixer, pels volts del 1900, i sempre havia tingut la sort de cara: Als 8 anys ja tenia una feina estable (a la fàbrica), un sostre sota el que aixoplugar-se (el de la fàbrica) i uns “pares” que vetllaven dia i nit pels seus interessos (els amos de la fàbrica).
Cada dia, a les 5:45 del matí, es llevava i es preparava per a una nova i gratificant jornada laboral i, a més, un cop sortia de la feina, encara li restava temps per dedicar a la seva gran afició: la pintura (de les parets de la fàbrica, naturalment).
Concloent: J. Vilaplana no tenia cap motiu per no sentir-se realitzat, i, per tant, hom quedà veritablement sorprès quan el trobaren penjat d’una canonada amb els cordons de les sabates.
La notícia arribà fins l’últim racó dels tallers i els germans Rosselló no trigaren a assabentar-se’n. Pere, desconcertat, abordà son germà:
- Vilaplana? I aquest qui era?
- Obrer, de l’ala set, un dels més obedients, les rates no tingueren mai cap queixa d’ell.
- I se’n sap el motiu?
- En absolut. Deuria anar begut, amb aquesta gentussa ja se sap...
- Sembla una raó prou convincent... a mi ja m’està bé. Parla amb la subalterna i que redacti la circular de torn...
L’endemà, de bon matí, als rètols que penjaven per tota l’empresa s’hi llegia:
Barcelona, dilluns 5 d’abril de 1928.
Benvolguts menestrals:
Ahir diumenge, a l’hora d’incorporar-se a la labor, el sr. J.Vilaplana, que, pel que sembla, la passada nit havia ingerit dues ampolles d’”Anís del mono”, va penjar-se pel coll amb els cordons de les sabates. A les 12:00 del dia d’avui, en la seva memòria, es farà un minut de silenci (que serà degudament descomptat dels seus sous).
El capellà, pare Vadllory, oficiarà una missa per la seva ànima a les 14:00 hores, coincidint aquesta amb la pausa del migdia, de manera que la jornada laboral transcorrerà amb total normalitat.
D’altra banda, a partir d’ara, com a conseqüència d’aquest fet i per raons de seguretat, els treballadors hauran de portar un calçat especial sense cordons que podran adquirir a direcció per un mòdic preu; encara que si ho desitgen també podran anar descalços.
Lamentem profundament la pèrdua d’aquest bon amic alhora que els informem que dintre del conjunt de millores previstes també es posarà a la seva disposició un entretingut taller de pintura per aquells qui vulguin desenvolupar la seca faceta artística. Atentament:
La Direcció
Sens dubte aquell fou un dia trist. Entre els seus companys hi havia diversitat d’opinions. A alguns se’ls veia més pesarosos que de costum, d’altres estaven realment abatuts, tampoc no faltaven aquells a qui l’assumpte no afectava en absolut, i inclús ja corria algun acudit sobre el tema. Encara que, fos com fos, tots coincidien en una cosa: “En aquesta vida qui no es conforma és perquè no vol...”
Mal día para dejar de fumar...
