Hola hola hola... benvolguts amics. Us puc dir amics?, aha... d'acord... bueno, era una forma de parlar... (Tornarem a començar doncs.)

Hola internautes que segur que heu vingut a parar aquí per error mentre feieu un treball sobre les "brigades internacionals", "el cicle de krebs" o la reproducció de la "mantis religiosa" (haurieu de veure les coses que tecleja la gent al Google per acabar arribant a aquesta pàgina... des que vaig escriure la paraula enculada l'afluència de gent ha estat massiva).

D'entrada lamento comentar-vos que aquesta pàgina no saciarà les vostres ànsies onanistes, ni de coneixement, ni onanistes, ni de poder, ni d'enriquiment espiritual, ni (com no) onanistes i que el millor que podrieu fer ara mateix és dedicar-vos a coses més productives com estudiar-vos el listín telèfònic o contar els calvos que passen pel carrer  (aquí al cíber n'hi ha un, i posa una cara de mala òstia que estic resant perquè no llegeixi això...).

Avui és dia 6! Ahir va ser la nit de reis: la més màgica de l'any pels nens (i encara més pels pares, perquè és l'única en que no han de sedar-los perquè se'n vagin a dormir a l'hora).

I avui pel matí, quina alegria i il·lusió quan els vailets han descobert que, apart de quatre calçotets ronyosos que passaran a ser "carne de cañon" (per més informació veure el post del 24/11/04) també els han portat tots aquells regals que desitjaven tan ansiadament (i dels que s'oblidaran en aproximadament 72h... Ah, amics, el consumisme... quin gran invent...!)

Que si la plei-esteishon, el barcopirata de pleimóbil, els pokémons, la barbi-divorciada*... etc

Però la mala notícia és que les monarquies són fal·libles... I a més, com servidor és republicà, avui no ha rebut ni un trist regal... sniff... ...bé, un moment! De fet sí que n'he rebut un... La dona que em lloga l'habitació (i amb qui convisc) m'ha regalat -agafeu-vos fort-:

Aprrrrrrrrrrrrrr (redoble de tambors):

Aprrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrr (més redoble de tambors)

Aprrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrr (soroll d'helicòpter de la poli buscant el sospitós dels recents atracaments a ancianetes desvalgudes... val més que m'afanyi...) 

Et voilà! El meu regal ha estat: Una fantàstica forquilla de fusta (no és conya).

Davant de tal mostra de generositat i d'agudesa mental a l'hora d'encertar el que em feia falta, servidor es presta a fer una llista de les coses que necessita/vol per si el 14 d'abril (dia de la República) algú de vosaltres tingués un detall (que, no cal dir-ho, seria recompensat**):

-Un discman (fa 3dies que l'antic se'm va esconyar definitivament***)

-Un mes de lloguer (250€ trincu trincu)

-Una subscripció a Playboy (les nits aquí són molt fredes i m'anirien molt bé per donar-me caloreta... cremant-les a la llar de foc, òbviament****)

-Una subscripció a l'Opus Dei (uhmm... aquesta té més morbazo i tot que l'anterior...)

-Una loció anti-calvicie (ehem... és per un amic...)

-Una matrícula d'honor en fisiologia, o el l'últim llibre de Caterina Navarro anomenat: L'important és participar. Guia pràctica per superar els traumes estudiantils.

Bé, la llista podria ser interminable, però no ens enganyem, no crec que ningú respongui... Tot i que si algú va borratxo mentre llegeix això i decideix currar-s'ho i suplir alguna d'aquestes carències, que sàpiga que a canvi rebrà a casa un magnífic obsequi sorpresa! (una pista: és de fusta).

...I fins aquí el post d'avui! És curtet, no ho negarem, però ja em va prou bé com per superar el remordiment de tenir el blog oblidat. I tampoc no és massa brillant, però la culpa la té la tradició nadalenca de passar-se les festes ebri (o ressacós).

I con esto i un biscosho...

...hasta dentro de una semanita po lo menos!

*Que inclou: la casa de Ken, el coche de Ken, los hijos de Ken...

**moralment

***Aquest no cal que espereu al 14 d'abril per enviar-me'l (bé, de fet ni aquest ni cap)

****I  ha de ser justament aquesta publicació per dos motius:

a) Ofereix pàgines satinades ben gruixudes que en cremar proporcionen més energia calorífica que una despedida de solters.

b) Només d'escriure Playboy, segons les meves previsions, el trànsit per aquesta pàgina augmentarà  un 250% i podré començar a enchufar-hi publicitat i forrar-me...

Hola!,  Hello!,  Bonjour!, Hallo!,  γειάσου!,  Ciao!,  здравствулте!, こんにちは!,  Hola! (castellà), Hola! (valencià), Jodel-que-oooooolaaaaaaa! (tailandès)

Hola hola hola internautes de tot el món! A partir d'aquí només podreu seguir llegint els que enteneu el català*... 

Bé... torna a ser època d'exàmens, i si a això li sumem la magna mandra que m'acompanya allà on vaig , resulta realment sorprenent que estigui tornant a escriure un post quan en realitat, segons els meus càlculs estadístics, no em tocaria fer-ho fins octubre de 2007. Així doncs... cap preguntar-se:   

-Per què? Per què et dediques a escriure quan no toca, enlloc de treballar durament per convertir-te en un home de profit? Per què et comportes així quan saps que el dia de demà ho lamentaràs?

Bé, davant d'aquesta dramàtica pregunta hi ha diferents opcions per respondre:

a) Per una banda, filosòficament parlant, el dia de demà no arribarà mai, ja que sempre estarem en l'Avui. Això és i serà sempre així per molt greu que els sàpiga als editors d'altres publicacions com La Vanguardia o El Periódico.

b) D'altra banda, ara servidor és autònom i es paga la carrera ell solet, o sigui que és decisió que pertany únicament al seu àmbit privat si vol acabar-la o no abans que estigui enllestida la Sagrada Família.

c) Tercerament, dóna la casualitat que aquests dies és quan un sent dins seu amb més força que mai la flama de la creativitat. ¿Quan si no en periode d'exàmens es dedicaria un a traduir a 11 llengües diferents la paraula "hola"? Companys, es tracta inequívocament d'una èspoca daurada per a la creació i seria imperdonable deixar passar la inspiració sense treure'n profit...

I per últim cap destacar que, si bé és cert que aquests arguments no són capaços de fer callar la veu de la conciència, el que sí que és capáç de fer-ho és l'extirpació completa del lòbul frontal del còrtex cerebral! Flamant intervenció quirúrgica a la qual servidor s'ha sotmès amb èxit, dient així adéu d'una vegada per totes a aquelles angoixants veus que no paraven de recriminar-li coses com -"hauries d'estudiar", -"hauries de dutxar-te", -"no hauries d'esnifar aquestes coses" -"això últim no volia dir que és millor que te les injectis"... (en fi, el que diuen totes les conciències normals).

Bé, així doncs, avui farem un breu repàs de les novetats en el MEU panorama vital (i si us sona egoïsta, pos us feu la vostra pròpia web i pagueu a gent per que la llegeixi com fem tots!).

-D'una banda informar-vos que en Carlos Wilfredo m'ha escrit una carta des de Sud-Amèrica explicant-me com va aprofitar una "visita" al Fòrum de les Cultures 2004 perquè li donéssin l'alta mèdica del psiquiàtric (puntualitza que la paraula "fuga" és molt lletja i mai li ha agradat). Diu que la familia bé, gracies, i que per ara ha decidit prolongar indefinidament les seves vacances a Nicaragua, on està reposant de la operació d'estètica que s'ha fet (per motius d'autoestima, obviament, i no pas per res relacionat amb la Interpol), i es va guanyant el pa de cada dia en el terreny de la política. Segons ell, que reconeix que sempre ha sentit fascinació per les coses que no eren seves, aquesta és l'autèntica vocació de la seva vida, ja que li permet robar tant com abans però ara, a més, li paguen les dietes.

 (Faig aquí un breu incís per deixar constància escrita que a l'aula d'informàtica de la biblioteca de la facultat hi ha una parella que s'està magrejant. De fet dir que s'estan magrejant és com dir que "lo del Prestige són solo unos hilillos de plastilina": En aquests moments ell, suposo que imbuït per l'esperit Hipocràtic de la facultat, està intentant operar-li les amígdales amb la llengua mentre ella, pobra, pateix unes terribles convulsions. I mentrestant jo aquí al costat, se suposa que he de fer veure que no me n'adono...**)

Bé, d'altra banda, dir que em sorprèn agradablement l'acollida popular que està tenint aquest blog i que sé que si el Fuentes encara no m'ha trucat és perquè segur que està molt atrafegat amb això del nou programa... A més, una cosa que té molta gràcia és entrar i trobar-te amb 10 comentaris nous i, un cop has descartat els 8 del psicòtic de torn (no miro ningú, Damià...) descobrir agradablement que són de personetes que viuen, respiren, pensen, tenen les seves penes, les seves alegries... i potser fins i tot estan bones!

(Ehemm... En Mr.Hyde diu que demana disculpes per aquesta última sortida de to.). 

O sigui que us emplaço a tots/es els que passeu per aquí a deixar un comentari al peu del post, o a signar en el llibre de visites, o a fer-vos una vasectomia, que al món hi ha molts infants que no tenen que endur-se a la boca com per fabricar-ne més encara.

I, es clar, us sorgirà la pregunta... I si escric algo... què explico?

Bé. D'una banda no crec que el que escriviu tingui massa que envejar-li als deliris que servidor publica, però per si encara us queden dubtes aquí us exposo un exemple REAL*** que pot servir-vos d'inspiració:

Fecha:fficeffice" />	Fri, 8 Oct 2004 16:14:54 +0100 (BST)
De:	admiradoracachonda@hotmail.com
Para:	la meva adreça privada@yahoo.es
Asunto:	20six - Mail from admiradoracachonda@hotmail.com

Com us podreu imaginar aquests comentaris potser t'apujen l'autoestima en un primer moment... Però malhauradament, després d'uns instants de reflexió, te n'adones que qui els formula deu de tenir més pèls al pit que tu, i que entre els seus gustos deu comptar-s'hi el vestir de cuir negre i portar cadenes****. I es clar, si a tot això li sumem que a mi no m'agrada la "gaseosa", doncs el resultat és força desesperançador.

Però tot i això també hi ha altres comentaris (cito textualment: oh!...deu meu kin home més perfecte.... Quin noi més dolç i pur!) que, potser pel simple fet de no fer cap al·lusió directa a la "gaseosa" (ho sento però aquesta imatge va quedar gravada a foc en la meva dèbil ment), i d'estar escrits així com amb carinyu, ja t'animen el dia*****.

Comentaris d'amics, de coneguts que s'amaguen rere un pseudònim, de desconeguts que han naufragat fins arribar aquí...  És igual que siguin anades d'olla, piropos, reflexions, piropos, declaracions d'amor inconfessable o piropos. La qüestió és que tu entres a internet, amb el cap ple de problemes, i mira... veus el blog i et poses content.

I així, com en una peli americana en la que tot acaba bé, arriba a la seva fi el post d'avui.

Fins la propera.

*Les meves disculpes per la gent de la Comunitat Valenciana...

**Quan en realitat no podré aixecar-me de la cadira fins que hagin passat tres quarts d'hora ben bons...

***Us juro que aquest missatge l'he rebut directament al meu correu electrònic.

****Sí Pau, igual que a tu! No pateixis que ja us passaré les adreces perquè us poseu en contacte...

*****Primer (i últim) cop que em poso sentimental en públic

Una cáscara de ostra con la cara de Jesús busca dueño en Suiza

Imagen ampliada

GINEBRA (AFP) - Después de la supuesta aparición del rostro de Jesús en una croqueta de pescado y del la Virgen María en un sandwich, la cara de Cristo "apareció" en la cáscara de una ostra que busca comprador en una pequeño pueblo de Suiza.

"ENCENDER LA CERILLA FUE MI GRAN ERROR, PERO SOLO QUERÍA RECUPERAR EL HAMSTER",

DIJO ERIK TOMASZEWSKI ATURDIDO.

(Los Angeles Times.) - Erik Tomaszewski y su pareja homosexual Andrew "Kiki" Farnum, han sido ingresados para un tratamiento de emergencia, despues de que una sesión de sodomía les fuera realmente mal.

"Introdujimos un tubo de cartón por su recto, y deslicé dentro Raggot, nuestro hamster. Como siempre, Kiki gritó "¡ARMAGEDóN!", en señal de que era suficiente.

Intenté recuperar a Raggot, pero no podía salir, así que me asomé al tubo, y encendí una cerilla, pensando que la luz le atraería".

Los doctores de la Unidad de Quemados Graves del Hospital de Salt Lake City, en una encubierta rueda de prensa, describieron a través de su portavoz lo que ocurrió después: "La cerilla encendió una bolsa de gases intestinales y una llamarada salió por el tubo, produciendo graves quemaduras en la cara del Sr. Yomaszewski. También se incendió  el pelaje del hamster, lo cual provocó que se prendiera otra bolsa de gas, mayor y mas interna, propulsando al roedor hacia fuera como una bala de cañón".

Tomaszewski sufrió quemaduras de segundo grando y rotura del tabique nasal, a consecuencia del impacto del hamster, mientras que Farnum sufrió quemaduras de primer y segundo grado en el ano y en el tracto intestinal inferior.

A continuación un par de conclusiones:

Las 10 cosas más escalofriantes de esta historia:

10.- "Introduje un tubo de cartón por su recto...... como siempre..."

9.- "Así que me asomé al tubo..." Es lo mismo que mirar por un telescopio al infierno.

8.- Pensar en el pobre Hamster, propulsado por el ano del individuo, como Rocky, la ardilla voladora del programa de TV "Rocky & Bullwinkle"

7.- Sufrir una rotura de tabique nasal por un raton catapultado desde el ano de alguien. Es una suposición pero tengo serias dudas de que el ratón estuviese fresco como una rosa tras su viaje por el Tunel del Amor de Kiki.

6.- Saber que la gente va por ahí con volcánicas bolsas de gas en su interior.

5.- Saber que hay gente que hace ese tipo de cosas y admiten lo que estaban haciendo cuando llegan a la sala de urgencias. Yo me inventaría una historia sobre una banda itinerante de pirómanos, amigos del sexo anal que entraron en mi casa y me sodomizaron con una antorcha de carbón vegetal, antes de admitir la verdad. LLamadme anticuado, pero yo no me imagino mirando a la cara al doctor y diciéndole "Mire usted lo que ocurrió: Resulta que tenemos un ratón que se llama Raggot, entonces, tomamos este tubo de cartón, y..."

4.- "...quemaduras de primer y segundo grado en su ano..." ¿Será esto el tan esperado remedio para eliminar con carácter definitivo la incomodidad de las hemorroides? ¿Cómo puede uno tirarse un saludable pedo después de esto? Además, el aroma a ano chamuscándose debe estar entre los cinco peores olores de la faz de la Tierra.

3.- La gente le llama "Kiki", que sin duda debe ser una palabra polinesia que significa "hombre blanco gilipollas que se mete roedores por el ojete".

2.- ¿Qué tipo de hospital es capaz de mantener una conferencia de prensa, además encubierta, acerca de ese tema?

1.- Esto sucedió en Salt Lake City. ¿Qué tipo de gente son esos mormones? Empiezo a tener una imagen muy diferente de la familia Osmond.

Reflexiones:

1.- Desde ahora cuando vaya a casa de algun amigo y me diga: "Me he comprado un HAMSTER!! " empezare a sospechar...Y por supuesto NUNCA tocare un hamster ajeno, quien sabe de donde ha salido el bicho ese.

2.- Tendra "kiki" una capacidad premonitoria al gritar "armaguedon" (no olvidemos que los protagonistas eran  un grupo de estractores de petroleo) con el hecho de que encontraran gases en su particular prospeccion?

3.- Tendra mi vecino esta aficion tambien??

4.- Que pensara Raggot de todo esto? Es posible que un animalito sea feliz despues de estar dentro del culo de alguien y ser disparado por la accion de un descomunal pedo incendiario? De lo que no cabe duda es que para él la expresion "vete a tomar por culo" tiene connotaciones mas dramaticas que para los humanos.

5.- Que hubiera pasado si el incendiario pedo hubiera sido el resultado de un atracon de habichuelas? Existiria el mundo tal y como lo conocemos ahora?

6.- Puede ser este el origen de un nuevo tipo de arma callejera?

7.- De que calibre puede tener el ojete "kiki"?