Bona nit fidels (bé, o semi-fidels pq últimament tampoc no és que m'hagi regalat escrivint) seguidors d'aquest blog que te una freqüència de publicació més regular que els vols Barcelona-Kuala Lumpur.

Us escric després d'haver-me excedit una mica en la cel·lebració dels aprovats, així com en la inherent ingesta de begudes espirituoses, fet que ha fet que m'endarrerís una miqueta en tornar a explicar les meves profundes experiències existencials al súper ja que he hagut de pendre part en un dur procés de rehabilitació per re-aprendre a caminar, llegir, escriure, etc... (el control d'esfínters encara em costa una mica). A més tinc dues notícies, una de bona i una de dolenta:

La bona és que no hi ha mal que per bé no vingui i ja que no recordo res anterior al 15 de setembre, he decidit de construïr de zero una nova identitat, una nova personalitat, un nou Omar!

La dolenta és que m'ha sortit tan "gandula" com l'anterior, amb lo qual el resultat és el mateix: No hi ha qui tingui ganes de seure durant 30min en un locutori ronyós, a 45ºC i posar-se a escriure..

Però no us amoineu pas! Que servidor és previsor i ha decidit (per no deixar-vos sense la dosi diària "d'alegria de les desgràcies d'altri") de desclassificar els secretíssims documents ocults que narren el que succeí quan el jefe a tot Espanya de l'empresa per a la que curro (una mena de filial de Creu Roja), tot navegant per internet, va anar a naufragar en aquesta web, i el subsegüent "pollo" que es va muntar.

En la primera part, un esfereïdor relat dels fets, podreu comprovar el drama humà que es va estendre en torn a la meva persona.

Respecte la segona part... ehm.... d'això... encara està per escriure... però bé, que un dia d'aquests, en quant em recuperi de la lobotomia m'hi poso.

Per veure el relat dels fets adreceu-vos al post del 31 d'agost del 2004, disponible a partir d'avui. Amb el primer fascicle, gratis, les tapes i un bidet de porcellana de regal.

"Asín son las cosas, y asín sus las hemos contado".

El quinto elemento

Fa temps els filòsofs grecs van decidir que, entre enculada i enculada*, podrien fer alguna cosa per guanyar-se la vida, i es van dedicar a crear tota mena de teories, fossin aquestes més o menys afortunades.

Que si el teorema de Pitàgoras, el principi d'Arquímedes, els cóctels de Sócrates... en fi... cada un a la seva olla inventant grans axiomes i no veient el moment de tornar a jugar a "fet i amagar"** amb els companys.

Centrem-nos en l'estudi d'una d'elles: la teoria dels 4 elements d'Empédocles***.

Segons aquest senyor tots els éssers naturals (com els iogurts) estan compostos per una mescla en proporcions variables de quatre elements agua, aire, terra y foc. A partir d'aquí el senyor grec s'esplaia en les seves paranoies teòriques i blablabla... però, a tot això, deixa un punt sense resoldre. La seva teoria té un punt fosc: Què és el que anima a una persona? Què és el que la fa moure's? Quin és aquest alè vital? Eh?

Servidor està orgullós d'enunciar que ha trobat el nom d'aquest principi animador.

El cinquè element: Els diners.

Si senyors, no ens enganyem. Són molt maques les teories d'amor i pau que promulguen els hippies ronyosos de la plaça Reial mentre sospitosament t'abracen, però desenganyem-nos: Si no haguéssim d'aconseguir $ qui coi s'aixecaria del llit pels matins? Qui coi aniria a treballar?

Així doncs, un cop demostrada clarament la meva hipòtesi us informo que en realitat no he trigat tant en tornar a escriure al blog per voluntat pròpia... sinó per què he estat dedicant-me gairebé exclusivament a seguir els dictats del 5è element. És a dir, a generar pasta i més pasta, en previsió que cap al novembre ja tindré prou diners com per cobrir les necessitats bàsiques fins el febrer i així poder dedicar el temps a estudiar tranquilament. 

I és que ahir vaig acceptar finalment que encara que sigui possible temporalment és molt difícil compaginar anar a classe, currar, estudiar i no tenir atacs epilèptics cada 20', o sigui que cada cosa al seu temps, i el primer és omplir-se el buche cada dia, que jo no vull ser "super-modelo".

Això és tot per avui. 

Me'n vaig a comprar al Mercadona...

*De tots és sabuda la tolerància dels grecs respecte totes les afectivitats, ja fossin aquestes:

a) Unió home-dona,

b) Unió dona-dona, o unió home-home,  

c) Unió home-animal (amb, entre d'altres, les unions home-aranya (Spiderman), home-rat-penat (Batman) o home-gallina (Damià Garriga) 

d) Unió home-planta. (fet que ens porta a desvetllar l'autèntic motiu del descobriment de l'agricultura sedentària, amb els seus pepinos... etc)

**"Venga Fidias, juguemos al escondite: si me encuentras me das pol culo y si no estoy detrás de ese arbusto" Aniximandre de Creta 9/juliol del 513 a.C.

***Un nom amb més gràcia que regalar-li una peli muda a l'Stevie Wonder.