Tenint en compte la freqüència amb que assisteixo a classe es podria dir que:

I amb això tanco qualsevol protesta que pugui haver sorgit entre l'immens contingent de lectors d'aquest blog; que per cert ja té club de fans i aquest dissabte surt a borsa...

Bé, la veritat és que no tinc res massa interessant per explicar.

És cert, podria explicar la meva vida. I aleshores la cosa quedaria així com:

VERSIÓ SINTÈTICA

(atenció, a continuació ve una parrafada avorrida a matar, a no ser que vulguis cotillejar o siguis un amic que per compassió s'ho llegeix tot no t'interessa)

-Avui m'he llevat a casa del Gonzalo.

-Me n'he anat a saludar la gent del curro i de rebot he assistit a una reunió de l'empresa.

-Més tard he quedat amb el Damià pq em passés unes alforjes per anar-me'n de campaments a Eivissa.

-Me n'he tornat, m'he trobat altre cop amb els de la feina allà a la rambla, i hem estat xerrant una estona.

-Després he anat a la botiga de bicis de Valldoreix x veure si ja tenien la meva bici arreglada.

-Com que tenia 30' lliures abans d'anar on havia quedat m'he fet mig amic de l'encarregada de l'estació de F.G.C. de Valldoreix.

-He pillat el tren x venir a Bcn i anar al sopar q hem muntat amb la unitat de pioners del cau x preparar els campaments.

-He quedat amb el Pau a pl. del Sol. Ens hem trobat amb el Gonzalo i el Jordi de Creu Roja, i després amb la Cate.

-Ens hem estat allà, xerrant, hem anat a l'Arkham a fer uns futbolins, hem acabat a diamant fent un cigarro animat i jugant al diàbolo.fficeffice" />

-He tirat cap a ca ma mare, i abans d'anar-me'n a dormir he mirat internet. I aquí estem...

Què...   ...interessant eh....

Bé, també estaria la versió blog pastelón: he intentat que hi quedin reflexats el pijerio, la xerrameca, l'egocentrisme i les bromes estúpides que conté tot blog pastelón "que se precie". Seria una cosa així (llegeixi's amb veu pija):

VERSIÓ PASTELAZO

(ATENCIÓ: A continuació ve una parrafada encara més insuportable, només apte per amics íntims i masoquistes)

-Hoy me he levantado en casa de Gonzalo, un chico argentino moníííííííssssimo que conocí en Wesser, la empresa para la que trabajo captando socios para una ONG (porque yo soy muy solidario). Hemos estado un rato escuchando música MP3 en su dividí (DVD) y haciendo unos mates, que es una bebida argentina súúúper buena y luego hemos ido a ver a los coleguis del trabajo. De paso me he apuntado a una reunión que hacía la empresa con el jefe en Europa (que fueeeerte tia!!!!). Luego he ido a ver a mi amigo Damià que es bioquííííííímico (ossssea, una pasada tia! Con lo que ya me cuesta a mi pronunciar la palabra y el chico ha hecho tooooda la carrera!!!). Y luego he ido a arreglar la bici, que como me voy a ir yo a Ibiza sin mi biciiiiiii!!!, aii no! porfa,  os imagináis todos en bici y yo corriendo detrás jajajaja Y para terminar he vuelto a BCN con los ferrokatas y he ido a cenar con los chavales que me llevo de campamentos. Son súper súper majos! Me he hecho muy amigo suyo! Porque yo tengo muchos amigos!!! Y son súper guais como yo*. Y además yo tengo el título de monitor, eh! Soy una persona importante! Muy importante. Súper importante. Sí eh... blablabla yo blablabla yo blablablablabla yo, esto yo, lo otro yo, lo de más allá yo yo yo yo yo yO YO YO YO YO YO YO YO YO.

 *bueno, quizás un poco menos

Bé, faig una pausa per anar a vomitar. Fuá!, encara no entenc com ha pogut sortir això del meu interior, és com quan de campaments, que portes 5 dies sense anar de ventre, te'n vas al bosc, t'ajups i quan acabes, t'aixeques i mires et quedes flipant del tamany ingent del cagar.... bueno... és igual, confio que ja m'enteneu....

Bé, ja m'he animat més escrivint... però acabar amb el que he escrit fins ara seria molt avorrit (i servidor té ganes que aquesta pàgina la visitin milions de persones per insertar-hi publicitat i dedicar-se a viure del cuento) o sigui q continuaré una estoneta (pq sinó q faig? Anar-me'n a dormir x dmà llevar-me d'hora i aprofitar el dia? No sé...).

La cosa queda així:

RESUM DE LA VIDA DE SERVIDOR AVUI DIA 30 (1) de juny (juliol):

D'entrada m'he llevat a casa del Gonzalo, al matalàs instal·lat al menjador, intentant (en và) ocultar la trempera matinera als ulls de les seves companyes de pis. Després ens hem estat escoltant mp3ses al seu DVD i com no funcionava la connexió amb la tele ell havia de buscar la q em volia ensenyar una x una d'entre les 130 q caben en cada CD. A més he trobat un punt analizable en la conducta dels éssers humans que sorgeix quan, l'un a l'altre, es posen les cançons que més els agraden i que podria resumir-se en: "Jo faig veure q escolto la teva mentre vaig pensant quina és la propera q et faré escoltar". Bé, després d'escoltar 8 cops "el mejor tema que vas a oir en tu vida" (cançó que, curiosament, canviava cada 6 minuts) hem decidit deixar-ho en taules i anar a veure les companyes de feina, que total sempre ve de gust saludar-les.

Però mentre anavem ens hem trobat la Sandra (es la nostra jefa però ella prefereix que simplement li diguem "führer") que ens ha invitat a la reunió que hi havia a les 13:30 a Wesser. Després de deliberar-ho hem acceptat resignadament d'anar-hi (sabedors q allà segur les trobaríem) i ens hem vist gratament sorpresos en veure que hi havia pica-pica. Mentre el sr. M A R T I N   W E S S E R*** ens obsequiava amb una amena xerrada servidor s'ha dedicat a batre el récord Guiness en les modalitats "escaqueo" i "gorroneo" tot agafant qualsevol cosa que es pogués picar i reomplint el got a 50Hz*. Un cop amb l'estómac ple de ganchitos, patates i "butter cookies", tot ben remullat amb coca-cola, fanta i l'aigua dels floreros, he agafat la bicicleta per anar a Pekín. Chupa't tu el trajecte de la Rambla fins el metro de Palau Reial sota un Sol empenyat en tocar els collons al personal i amb un cóctel de fritanga als intestins... I el pitjor ha estat que el senyor treballo-en-un-laboratori-i-els-meus-jefes-es-passen-l'horari-establert-pel-forro s'ha presentat 30minuts tard, just a temps per reanimar-me i apartar els voltors que em rondaven.

Bé, un cop recollides les alforjes me n'anava a agafar els ferrocarrils a Catalunya i baixant per la Rambla m'he trobat el Gonzalo, el David, el Jofre, i els q han anat arribant dps i, com no, m'he quedat una estona amb ells fent petar la xerrada. Quan ja passaven tres quarts de l'hora a la que havien de començar a pencar hem decidit dissoldre la reunió i tirar cadascú a lo seu. O sigui q jo me n'he anat a en tren cap a Valldoreix.

Bé, veig que se m'ha fet una mica tard... Queda per demà (o un altre dia... o mai) el final d'aquest diari íntim i l'últim episodi: Sortir de festa per Gràcia.

*1Hz = 1Hertz = 1 cicle per segon. Així doncs, per exemple, la tele té una freqüència de 60Hz, el monitor de 75Hz i les dones tenen una freqüència de 0,0000001Hz**

** (cada 27dies).

Això és tot per avui...

Per cert, d'aquí cinc minuts em fumo l'últim cigarro de la meva vidaj, ja, ja buahjA jA JA JA JA JA (merda, no ho puc dir mai sense q se m'escapi el riure...)

***El nom està deletrejat per evitar que la CIA i l'FBI em segueixin el rastre. Q vaya marrons que em guanyo escrivint x internet... (per més info mireu el post del 31 d'agost)